• Cat
• Eng

Avortament

L'avortament és la interrupció d'un embaràs. La legislació espanyola, Llei orgànica de 5 de juliol de 1985, permet interrompre l'embaràs en tres casos:

• Malformació del fetus fins a les 22 setmanes
• Violació de la dona fins a les 12 setmanes
• Perill per a la salut física o psíquica de la dona (no hi ha límit de temps)

L'avortament es practica en els hospitals públics o en centres privats degudament acreditats. Un cop presa la decisió, és important conèixer el procediment mèdic i tenir un bon suport psicològic durant tot el procés. Es disposa de professionals sanitaris que en tot moment assessoren i donen suport en tots els aspectes relacionats amb l'avortament de forma totalment confidencial.

Per sol.licitar informació podeu mirar el llistat de centres i clíniques en l'apartat corresponent. Existeixen dos mètodes per fer la interrupció d'embaràs: quirúrgic i farmacològic.

• 1. Farmacològic

• a. Precoç: aquest mètode es va legalitzar a l'Estat Espanyol l'any 2000. Es pot utilitzar en embarassos on han transcorregut menys de 50 dies des de l'última regla. Consisteix en prendre's uns comprimits per via oral d'una substància anomenada Mifepristona (Myfegine) que en un gran nombre de casos deté l'embaràs però no es produeix l'expulsió. La presa del medicament només es pot realitzar amb l'assistència de personal sanitari autoritzat prèvia consulta mèdica i prèvia autorització de l'avortament. Després de la presa del medicament la usuària marxarà casa seva amb un telèfon de contacte per a possibles dubtes o incidències. En la majoria de casos es proporcionen també altres comprimits per a usar-los passades 36 o 48 hores (si en aquest temps no s'ha produït l'avortament). Generalment entre mitja i dues hores després de la segona presa (prostaglandines) es comença a sagnar i es produeix l'expulsió del sac gestacional. De vegades es prefereix que la usuària acudeixi a la clínica acreditada per a la presa de les prostaglandines i que s'estigui allí fins a l'expulsió del sac. Només algunes malalties importants contraindiquen l'ús d'aquest mètode. Els efectes secundaris poden ser el sagnat abundant, dolor abdominal, nàusees, cefalees, vòmits, calfreds, elevació de la temperatura, diarrea...., tot i que solen ser lleus. L'eficàcia del mètode és una mica més baixa que la del mètode de dilatació i aspiració i requereix més visites a la clínica i un grau de comprensió i acceptació del mètode més gran.
•  
• b. Tardà: en el segon trimestre tardà, més de 17 setmanes, s'utilitza un altre mètode farmacològic anomenat inducció. Un cop valorat el cas per part de l'equip sanitari adequat s'ingressa a la usuària i es comença a forçar la dilatació i l'expulsió de l'embaràs per mitjà de prostaglandines i altres medicaments que col.laboren en aquest procés. Normalment es donen analgèsics potents i sedació o anestesia epidural i sol durar entre 6 i 24 hores. És un procés lent i més molest que els altres però molt eficaç i amb poques complicacions.

• 2. Quirúrgic

• a. Mètode de Dilatació i Evacuació: s'indica a partir de 17 setmanes i en alguns casos fins a 20 o 22 setmanes de gestació. És una intervenció que es realitza ambulatòriament (pot fer-se entre 5 i 12 hores) amb anestèsia general i en dos temps. Com en el cas de la tècnica d'aspiració del segon trimestre (més de 12 setmanes de gestació), és necessària la preparació prèvia del coll de l'úter, per tal de facilitar la dilatació. Després es procedeix a l'evacuació de l'úter amb instruments quirúrgics que es fa en un temps de 10 o 30 minuts.
•  
• b. Mètode de dilatació i aspiració: és ràpid i poc traumàtic i consisteix en, un cop col.locat l'espècul vaginal i netejada la zona, dilatar el coll de l'úter o matriu suficientment, mitjançant dilatadors progressius. Després s'aspira el contingut de la cavitat uterina fins la neteja o buidament total d'aquest. Aquest mètode s'usa generalment fins a les 16 o 17 setmanes de gestació però té múltiples variants. Fins a les 12 setmanes de gestació, es sol realitzar amb anestèsia local perquè és una tècnica ràpida (dura entre 3 i 5 minuts) i es controla el dolor fàcilment amb l'anestèsic local. A partir de les 12 setmanes es sol realitzar amb anestèsia general o sedació profunda. És una anestèsia ràpida i poc profunda en la que la dona es desperta després de pocs minuts (de 5 a 10 minuts) i pot abandonar la clínica en poques hores. En gestacions de més de 12 setmanes es sol preparar el coll de l'úter prèviament amb una medicació (prostaglandines vaginals o orals) per tal de facilitar posteriorment la dilatació mecànica del coll. Gairebé no presenta complicacions importants, si es realitza en condiciones sanitàries i professionals adients.