La Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE) neix el 1987 com a federació d'àmbit estatal integrada per les Associacions de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, d'Andalusia, de Castella La Manxa, Castella Lleó, Extremadura, Galícia, Madrid i País Vasc. Forma part de la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF) i té com a objectiu la promoció y lliure exercici dels drets sexuals i reproducitus de totes les persones, especialment de col.lectius com les dones i la gent jove.

La tasca d'incidència política de la FPFE i de l'APFCB es basa en el seguiment dels compromisos adquirits per l'Estat Espanyol en matèria de Salut i Drets Sexuals i Reproducitus, en el marc de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Caire 1994) i la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Bejing 1995).

El Programa d'Incidència Política, desenvolupat amb la col.laboració del Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA) i la IPPF, comença l'any 1995 amb l'objectiu d'influir en els àmbits de decisió política per garantir l'acompliment dels acords adoptats al Programa d'acció del Caire i la Plataforma d'Acció de Beijing. Aquesta estratègia aborda el març legislatiu i els programes d'Ajuda Oficial al Desenvolupament tant en l'àmbit autonòmic, estatal com internacional.

D'aquests acords en sorgeix la CARTA DELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS que integra 12 drets

1 EL DRET A LA VIDA

La mortalitat materna és "la defunció de la dona durant l'embaràs o en un termini de 42 dies després d'acabar l'embaràs, independentment de la durada o del lloc de l'embaràs, per qualsevol causa relativa a l'embaràs o agreujada per aquest o per la forma com s'ha atès, però no per causes accidentals o incidentals". Organització Mundial de la Salut (OMS)

Entre els factors comuns associats a aquestes defuncions figuren: l'absència de personal de salut qualificat durant el part; la falta de serveis capaços d'assegurar una atenció obstètrica d'urgència i de respondre a les complicacions relacionades amb els avortaments insegurs i la ineficàcia dels sistemes de derivació de pacients.

• Cada any queden embarassades 210 milions de dones, de les quals uns vuit milions pateixen complicacions potencialment mortals relacionades amb l'embaràs, que en molts casos provoquen malalties i discapacitats prolongades.
• Aquestes defuncions obeeixen no només a les errades dels sistemes d'assistència mèdica, sinó també a arrelats patrons de discriminació contra la dona.
• Existeixen àmplies diferències -en proporció d'1 a 100- en el risc de l'embaràs entre dones de països rics i pobres, i aquesta diferència és la més alta entre tots els indicadors de salut pública que vigila l'OMS. El risc al llarg de tota la vida d'una dona d'Àfrica Occidental de morir a causa de l'embaràs o del part és d'1 de 12; a les regions desenvolupades, aquest risc es d'1 de 4.000.
• 70.000 mares adolescents moren cada any als països en desenvolupament a causa del matrimoni i la maternitat precoços. La regió més afectada és Àfrica subsahariana, la més pobra del món.

"Enfortir i reorientar els serveis de salut (.) amb l'objectiu d'assegurar l'accés universal a serveis de salut per reduir la morbiditat materna i assolir a nivell mundial l'objectiu convingut de reduir la mortalitat materna, com a mínim en un 50% de les xifres del 1900 per a l'any 2000 i en un altre 50% per a l'any 2015". Plataforma d'Acció de la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing, 1995)

L'Estat Espanyol té l'índex de mortalitat més baix del món, un de cada 17.000 casos, només superat per Suècia. No obstant això i d'acord a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre el part, a l'Estat Espanyol són qüestionables algunes pràctiques habituals com:

• Pràctica de la cesària; amb percentatges superiors al 25% davant del 10% recomanat. Un índex superior al 10% de cesàries s'interpreta com a una mala pràctica per part dels metges, perquè només estaria indicada en el cas d'embarassos d'alt risc. Amb tot, a Estat Espanyol es realitza aquesta pràctica per damunt d'aquesta taxa.
• La utilització abusiva de la ruptura de les membranes, el que es coneix com "trencar aigües", així com de la utilització d'una hormona, l'oxitocina, que estimula les contraccions uterines durant el part.
• El rasurat del pubis i l'administració d'un ènema abans del part no són necessaris. El rasurat del pubis és un costum sense base científica, fins i tot en ocasions pot ser un risc per a la salut de la mare.
• La sistemàtica aplicació preventiva a gairebé totes les dones de l'episiotomia o tall al perineu no està justificada. En principi, només es precisaria en els casos d'existència de risc d'esquinçament quan surt el nadó, tot i que no s'avalua si existeix aquest risc. Les estadístiques indiquen que s'aplica en el 90% dels parts en primípares i en el 60% a la resta de dones.
• La monitorització o ús d'un monitor per al control del part.
• La falta d'estimulació per caminar durant la dilatació i la impossibilitat d'elegir la posició que desitgin durant el part.

2 DRET A LA IGUALTAT I A LA NO DISCRIMINACIÓ

No s'hauria de discriminar cap persona en la seva vida sexual i reproductiva, en el seu accés a l'atenció i/o als serveis de la salut, per raons de raça, color, sexe i orientació sexual, estat civil, posició familiar, edat, idioma, religió, opinió política o de cap altra índole, origen nacional o social, propietat, naixement o qualsevol altra condició.

Cap persona pot ser discriminada o coaccionada en virtut de l'exercici dels seus drets sexuals. El dret a la llibertat i autonomia en l'exercici responsable de la sexualitat; el dret a escollir les parelles sexuals sense discriminació; el dret a expressar la sexualitat pròpia sense tenir en compte l'orientació sexual i el dret a exercir la sexualitat independent de la reproducció són Drets Humans.

No obstant això, pertot el món existeixen governs que, tot i el seu compromís de protegir els Drets Humans de totes les persones sense cap discriminació, continuen privant els gais i les lesbianes del seu dret fonamental a la vida, a la seguretat i a la igualtat davant la llei.

• Més de 60 països del món consideren delicte l'homosexualitat, que es castiga amb la pena de mort i la cadena perpètua.
• Segons diversos estudis, els governs contribueixen a l'existència de tortures i abusos contra gais, lesbianes, transvestits i transsexuals per acció o omissió: alguns inciten directament l'homofòbia a través de declaracions vexatòries i discriminació institucional i altres són indirectament responsables en no emprendre accions per impedir-la.
• A principis del mil.leni, entitats defensores dels Drets Humans formularen 10 recomanacions a governs i organitzacions no governamentals (ONG) per eradicar aquesta pràctica: anul.lar totes les lleis que penalitzen l'homosexualitat; condemnar la tortura, independentment de qui sigui la víctima; protegir-la de la tortura sota custòdia; prohibir el tractament mèdic forçat dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, acabar amb la impunitat, protegir el col.lectiu davant de les possibles agressions de la comunitat, protegir els refugiats que fugen de la tortura causada per la seva identitat sexual, protegir i donar suport als defensors dels Drets Humans del mateix col.lectiu, reforçar la protecció internacional i combatre la discriminació.
• El dret d'adopció de les parelles de gais i lesbianes s'ha aprovat a Suècia, Holanda, Islàndia, Noruega i en alguns Estats canadencs.

A l'Estat Espanyol:

• El 30 de juny del 2005, el Congrés dels Diputats aprovà per majoria absoluta la llei que permet el matrimoni i l'adopció a les parelles homosexuals, establint un precedent legal i històric a escala mundial. La llei modifica l'article 44 del Codi Civil, apuntant que el matrimoni tindrà el mateix efecte quan les persones implicades seguin del mateix o diferent sexe, substituint els termes "espòs" i "esposa" per "cònjuges" i "progenitors".
• L'abril del 2005, el Govern espanyol anuncià la preparació d'una llei d'identitat de gènere que permetrà al col.lectiu transsexual canviar el seu nom i gènere al Document Nacional d'Identitat sense cap necessitat de sotmetre's a una operació de canvi de sexe, un requisit imprescindible des del 1987. Per al canvi, hauran d'haver viscut al menys 2 anys en el gènere escollit i iniciat un tractament endocrinològic
• La xarxa sanitària andalusa ofereix la cirurgia de canvi de sexe com una de les seves prestacions gratuïtes. A la Comunitat Autònoma de Catalunya, el Departament de Salut ha posat en marxa una àrea per a transsexuals a l'Hospital Clínic de Barcelona, tot i que els serveis no inclouen l'operació de reassignació de sexe.
• El 31 de març del 2005, el Parlament de Catalunya convertí Catalunya en la quarta Comunitat Autònoma que permet l'adopció de nens per part de les parelles homosexuals, sumant-se a Navarra, País Basc i Aragó.

3 DRET A LA PRIVACITAT I A LA CONFIDENCIALITAT

Tots els programes de vigilància sanitària han de comptar amb polítiques que protegeixin la privacitat dels pacients i la confidencialitat de les dades de control de malalties.

Els proveïdors d'atenció de salut estan obligats per llei a mantenir la confidencialitat de la informació relativa als seus clients. No obstant això, de vegades els resultats positius de les proves es difonen, ja sigui per negligència o voluntàriament.

La Convenció sobre els Drets del Nen i de la Nena (CDN) del 1989, primer tractat internacional que reconeix els drets reproductius dels i de les adolescents, establí la confidencialitat dels serveis de salut sexual i reproductiva per a la població infantil i adolescent com un dret inalienable. Això inclou el dret a rebre consells sobre la salut sense consentiment dels pares, un fet vital en casos de violència i abús per part de pares i altres familiars, o els casos que impliquen desacords entre pares i fills pel que fa a l'accés del nen adolescent a l'educació i als serveis de salut sexual.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat la privacitat i la confidencialitat com un dels eixos centrals dels serveis d'atenció en salut sexual i reproductiva (SSR) per a joves i adolescents. Ells i elles necessiten tenir la seguretat que la consulta es farà en condicions de privacitat i que posteriorment es respectarà la confidencialitat de les seves dades. Els i les joves no han de despullar-se o ser examinats/des en llocs visibles i si algú els espera fora de la consulta, no ha de poder escoltar el diagnòstic del metge. A la majoria de llocs la llei obliga a informar sobre agressions sexuals, accidents de tràfic o ferides de bala.

A l'Estat Espanyol:

Els darrers anys, realitats com les altes taxes d'embaràs i d'avortament en adolescents i la difusió de l'anticoncepció d'emergència han reactivat la polèmica al voltant de la privacitat i confidencialitat dels i les joves a l'hora de rebre atenció i prendre decisions en matèria de salut i drets sexuals i reproductius. Així, s'ha visualitzat la col.lisió entre el seu dret a rebre atenció en condicions de privacitat i confidencialitat i el dret a la tutela paterna, així com la dificultat de definir i demostrar el seu grau de maduresa.

Segons la Guia Sex Joven (www.fpfe.org/guiasexjoven) una investigació realitzada per la Federació de Planificació Familiar durant els anys 2003 i 2004, dels 169 recursos públics existents de sexualitat i anticoncepció per a joves de tot l'Estat espanyol, només el 25% compleixen els criteris d'idoneïtat establerts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A quatre Comunitats Autònomes i 24 províncies no existeix cap recurs específic per a joves.

4 DRET A LA LLIBERTAT I A LA SEGURETAT

Totes les persones tenen el dret a decidir si tenen relacions sexuals o no, amb qui i amb quina freqüència. Això implica que: a) ningú pot ser forçat per una altra persona a tenir relacions sexuals, b) tots tenim dret a expressar les nostres preferències sexuals i a elegir la parella sexual, i c) cap dona pot ser forçada a tenir un embaràs o un avortament, ni a ser sotmesa a una intervenció sense el seu consentiment lliure i informat.

S'entenen per embarassos forçats els que resulten d'una relació sexual no desitjada. Alguns investigadors utilitzen aquest terme per referir-se específicament a les gestacions resultants d'una violació emprada com a arma de guerra, utilitzada en conflictes armats de tot el món. També es considera embaràs forçós aquell que la dona considera perillós per a la seva salut, la seva vida i la seva integritat.

Segons diversos estudis, cada any hi ha més de 30.000 embarassos relacionats amb violacions entre les dones adultes dels EUA. Altres fonts estimen uns 25.000 casos i consideren que uns 22.000 podrien evitar-se si les dones rebessin atenció mèdica oportuna i anticoncepció d'emergència en cas de necessitat.

L'ús de la violació i de l'embaràs forçat com a arma de guerra ha estat documentat en països en conflicte com Bangladesh, Txetxènia, Guatemala, Corea, Libèria, Ruanda, Serra Lleona i l'ex-Jugoslàvia. Es calcula que de dos a cinc mil nens foren producte de violacions durant la guerra a Ruanda.

Les dones són forçades a tenir avortaments per diverses raons: ser portadores de la VIH/SIDA, la coacció familiar o de la parella o per les polítiques governamentals. En alguns casos, adolescents embarassades han estat obligades a avortar per preservar l'honor familiar.

A l'Índia, l'Associació Mèdica Índia calcula que cada any s'avorten tres milions de fetus femenins després d'assabentar-se del seu sexe mitjançant una ecografia, tot i que la Llei de Prevenció de Diagnòstics Prenatals, que prohibeix l'ús d'ecografies per determinar el sexe del fetus. Un estudi practicat a la comunitat rural de Maharashtra Occidental fet durant el període 1996-98 detectà que el 17,6% d'avortaments s'efectuaren per evitar que naixessin nenes. Les dones que avortaven a causa del sexe del fetus afrontaven pressions familiars, de la comunitat i fins i tot dels mateixos metges.

A l'Estat Espanyol:

• Per a tota persona que produeixi l'avortament d'una dona sense el seu consentiment, el Codi Penal espanyol preveu penes de presó de 4 a 8 anys i una inhabilitació especial de 3 a 10 anys per exercir qualsevol classe de professió sanitària o prestar serveis de tota mena a clíniques, establiments i consultoris ginecològics públics i privats. En cas d'haver obtingut l'autorització de la dona mitjançant violència, amenaça o engany, s'imposaran les mateixes penes.
• El Real Decret 2409/1986 i la Llei Orgànica 41/2002 estipulen que els centres de planificació familiar i les clíniques que practiquin avortaments hauran d'informar a les pacients dels detalls i dels efectes físics i psicològics de la intervenció.
• El Tribunal Suprem considera que el consentiment informat és un Dret Humà fonamental contemplat a la legislació internacional sobre Drets Fonamentals, a la Carta Magna espanyola, a la Llei General de Sanitat i al Conveni Internacional per a la Protecció dels Drets Humans respecte a les aplicacions de la Biologia i la Medicina.

5 EL DRET A LA INFORMACIÓ I A L'EDUCACIÓ

.Inclou l'accés a una informació completa dels beneficis, els riscos i l'efectivitat dels mètodes de planificació familiar.

Moltes comunitats neguen a les nenes i dones joves una educació formal que les permetria prendre decisions sobre les seves relacions sexuals, el seu matrimoni i sobre els fills i filles que desitgin o no tenir.

L'educació és un dret fonamental establert per la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948. No obstant això, milions de nens, i sobretot nenes, segueixen sense poder exercir aquest dret bàsic. Si l'accés a la formació primària és avui un repte, aconseguir que l'educació sexual sigui universal constitueix una aposta irrenunciable perquè, contràriament a l'opinió de les corrents més conservadores que creuen en l'abstinència sexual, els estudis demostren que proporcionar informació a la gent jove no promou la promiscuïtat, ans al contrari, fomenta el respecte i la responsabilitat. Així mateix, quan les nenes reben una educació sexual adequada a les seves necessitats tendeixen a postergar el matrimoni i a reduir el nombre de fills i filles.

Al món hi ha 785 milions d'adults que no saben llegir ni escriure, dels que dos terços són dones. Actualment, més de 100 milions de nens no assisteixen a l'escola.

Les disparitats entre sexes són més acusades a l'ensenyament secundari i superior: entre els 83 països en desenvolupament dels quals en tenim dades la meitat han assolit la paritat entre els sexes a l'ensenyament primari, mentre que a l'ensenyament secundari menys d'una cinquena part d'ells ha aconseguit arribar-hi, i en la superior, només quatre.

L'accés de les nenes a l'educació requereix no només un esforç econòmic, sinó que exigeix un treball amb les comunitats i famílies per procurar un canvi de mentalitat, perquè les raons esgrimides per negar l'educació d'una nena van des de la necessitat d'estalviar diners a la realització de tasques domèstiques o cuidar els germans. Per una altra banda, les nenes solen ser objecte de discriminació pel que fa a l'alimentació i a l'atenció de la salut es refereix, de tal manera que els pot costar molt aprendre, fins i tot en els casos que van a l'escola.

La major part d'aquests nens i nenes entren a l'adolescència i inicien la seva activitat sexual sense haver recibut una formació bàsica sobre sexualitat i reproducció. I encara en el cas de rebre-la, aquesta està carregada de prejudicis i estereotips de gènere que impedeixen la igualtat dels i les joves. La falta d'aquesta informació i d'educació sexual, especialment a les nenes, incideix i potencia:

• Les probabilitats de tenir fills i filles molt joves: hi ha 50 parts per cada 1.000 dones de 15 a 19 anys.
• La possibilitat de patir embarassos no desitjats i avortaments provocades: l'embaràs és una causa principal de defunció per al grup de dones de 15 a 19 anys d'edat, a causa de factors com les complicacions del part o l'avortament en males condicions.
• El risc de contraure infecciones de transmissió sexual en no comptar amb les habilitats, instruments i coneixements previs que permetin a les dones joves defensar-se d'una relació sexual no desitjada o utilitzar mètodes barrera.

A l'Estat Espanyol:

• Un 80% de joves de 15 a 29 anys ha tingut relaciones sexuals completes. La primera vegada es troba al voltant dels 18 anys. Un 3,4% d'homes i un 2% de dones manifesten haver tingut relaciones homosexuals.
• Un 79,6% de joves de 18 a 29 anys utilitzaren preservatiu a la seva primera relació sexual. Un 81,3% de joves de 15 a 29 anys utilitzaren algun mètode anticonceptiu a la seva darrera relació sexual.
• Des del 1981 fins al desembre del 2004, la transmissió per via sexual ha representat un 7,4% del total d'infeccions de VIH-SIDA en menors de 24 anys. Al 2004 es produïren 123 nous casos d'infecció de joves d'entre 13 i 29 anys, un 7,4% dels quals foren conseqüència de la transmissió sexual.
• Gairebé el 10% de noies d'entre 15 i 29 anys s'ha quedat embarassada alguna vegada sense desitjar-ho. La meitat de les noies enquestades no recorre a l'avortament.
• El nombre d'interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) en dones menors de 20 anys el 2003 fou de 10.957. 301 correspongueren a noies menors de 15 anys, un 3,5% del total d'avortaments del 2003, i 10.656 a noies de 15 a 19 anys d'edat, un 13.35% del total..

6 DRET A OPTAR PER CONTREURE MATRIMONI O NO I A FORMAR I PLANIFICAR UNA FAMÍLIA

"Promulgar i fer que es compleixen estrictament les lleis destinades a vetllar perquè només es contregui matrimoni amb el lliure i ple consentiment de les persones implicades i promulgar i fer que es compleixin estrictament les lleis relatives a l'edat mínima per expressar consentiment i contraure matrimoni". Plataforma d'Acció de la IV Conferència Mundial sobre la Dona, Beijing, 1995, paràgraf 274.E.

Existeixen nombroses raons que continuen sustentant la tradició dels matrimonis forçosos. La por a la infecció de la VIH/SIDA, per exemple, fa que a molts països els homes cerquen dones molt joves com a forma d'autoprotegir-se de l'epidèmia. En altres casos, els matrimonis es realitzen per raons econòmiques, de seguretat o per preservar la virginitat de la menor.

A més d'abandonar la seva formació, aquestes joves són molt més vulnerables a la violència i els abusos dins del matrimoni, a les complicacions de l'embaràs i del part, als embarassos no desitjats i a les infeccions de transmissió sexual (ITS), inclosa la VIH/SIDA. En alguns casos, també aquest tipus de matrimonis són utilitzats per incorporar les nenes i els joves al comerç sexual.

• L'activitat sexual premarital pot ser un factor detonant del matrimoni prematur, sobretot per les dones.
• Les desigualtats de gènere són notòries: només en 2 països de la regió subsahariana, la proporció de nois casats abans dels 19 supera el 10%. A països com la República Democrática del Congo, un 74% de les joves d'entre 15 i 19 anys ja estan casades, davant del 5% dels homes de la mateixa franja d'edat; al Níger, la proporció és del 70% de dones davant del 4% d'homes i al Congo, del 56% de dones i del 12% dels joves.
• La pobresa és un factor bàsic per explicar els matrimonis prematurs, que es converteixen en estratègia de supervivència familiar per sortir de situacions de crisi. A l'Àfrica Occidental, les dificultats propicien l'increment dels matrimonis prematurs per por a l'embaràs premarital de les noies. En alguns casos, s'utilitzen com a solució a l'abandonament de nenes orfes per la mort per VIH-SIDA dels seus pares.

Al menys 20 països del món no disposen de lleis per reglamentar el matrimoni o no estableixen una edat mínima per a homes ni dones. A un gran nombre de països, el consentiment dels pares és suficient per ignorar l'edat de matrimoni establerta per la llei.

Pel que fa al consentiment, la major part de països reconeixen legalment el dret de les dones a accedir o no al matrimoni. Només a Camerun, Jordània, Marroc, Uganda i Iemen se'ls nega explícitament el dret a donar o no el seu consentiment per contraure matrimoni. De totes formes, les disposicions legals són merament simbòliques: als matrimonis contrets abans dels 10 anys o durant la pubertat és obvi que no hi ha cap consentiment possible.

A l'Estat Espanyol:

• L'edat mitjana per contraure matrimoni se situa en 28,6 anys per a les dones i en 30, 6 per als homes. L'edat mitjana de les mares al naixement del primer fill és de 29,2 anys.
• No obstant això, cada any es queden embarassades 18.000 dones menors de 19 anys, essent així el segon país de la Unió Europea amb una taxa més alta d'adolescents embarassades, per darrere únicament del Regne Unit. Moltes d'elles opten per interrompre el seu embaràs. Al 2003, el 9,90% de les noies que avortaren eren menors de 19 anys i un 15,31% tenien entre 20 i 24 anys.
• Al 2003, 2.394 dones casades menors de 20 anys foren mares a l'Estat Espanyol

7 DRET A DECIDIR TENER FILLS O NO TENIR-LOS I QUAN TENIR-LOS

Totes les persones tenen dret a l'accés, l'elecció i als beneficis dels avenços científics en l'elecció de mètodes de planificació familiar. El tractament adequat de la salut sexual i reproductiva, incloent la informació i els serveis de planificació familiar, es reconeix no només com a una intervenció clau per millorar la salut de les dones i dels nois i de les noies, sinó també com un Dret Humà.

El dret a la planificació familiar dóna lloc al deure governamental de garantir a les persones igual accés a tota una varietat de mètodes anticonceptius i serveis de salut reproductiva, i a donar-los les informacions exactes sobre la salut sexual i reproductiva.

Una gamma completa de mètodes anticonceptius inclou: condons femenins i masculins, mètodes anticonceptius de barrera, anticonceptius hormonals, orals, implants, injeccions, dispositius intrauterins, esterilització masculina i femenina i anticoncepció d'emergència (AE). Els governs que obstaculitzin l'accés de la dona a les distintes alternatives de mètodes anticonceptius, ja sigui reglamentant de forma estricta, prohibint els mètodes anticonceptius i l'accés a la informació sobre aquests, o exigint l'autorització del cònjuge per a l'ús d'anticonceptius, estan violant el dret a la planificació familiar.

ANTICONCEPCIÓ D'EMERGÈNCIA

El concepte d'anticoncepció d'emergència denota la prevenció de l'embaràs després de tenir relaciones sexuals sense protecció. Les investigacions realitzades als darrers 30 anys han indicat que les píndoles anticonceptives d'emergència (dosis especials de píndoles anticonceptives ordinàries) són eficaces i no tenen contraindicacions mèdiques. "Les píndoles anticonceptives d'emergència no interrompen l'embaràs i, consegüentment, no són una forma d'avortament". (Organització Mundial de la Salut, Anticoncepció d'Emergència, Guia per prestació de serveis, Ginebra, 1999).

COSTOS I BENEFICIS DE L'ÚS D'ANTICONCEPTIUS

Amb un cost aproximat de 6 milions d'euros anuals, actualment l'ús d'anticonceptius moderns preveu cada any:

• 187 milions d'embarassos no desitjats;
• 60 milions deslliuraments no desitjats;
• 105 milions d'avortaments induïts;
• 2,7 milions de defuncions de menors d'un any;
• 215.000 defuncions causades per l'embaràs (incloses 79.000 causades per l'avortament realitzat en males condicions);
• 685.000 orfes que perden les seves mares per causes relacionades amb l'embaràs

A molts països en desenvolupament i en transició, més de 135 milions de parelles no veuen ateses les seves necessitats per a una anticoncepció segura y eficaç, tot i el seu desig d'evitar o de regular temporalment futurs embarassos.

Hi ha aproximadament 201 milions de dones amb necessitats d'anticoncepció insatisfetes. Si es satisfessin aquestes necessitats, amb una despesa anual estimada en 3.900 milions de dòlars, s'evitarien cada any 52 milions d'embarassos, la meitat dels quals s'ajornarien, de conformitat amb els desitjos manifestats.

64 milions de dones estan utilitzant mètodes de planificació familiar menys fiables que els mètodes moderns. Entre un 9% i un 39% de les dones sexualment actives no tenen cobertes les seves necessitats de planificació familiar. Cada any es registren uns 80 milions d'embarassos involuntaris o no desitjats, dels quals alguns es deuen a errades anticonceptives perquè no existeix cap mètode eficaç al 100%.

En cobrir les necessitats insatisfetes de serveis anticonceptius a països en desenvolupament s'evitarien cada any 52 milions d'embarassos involuntaris, fet que, al seu torn, salvaria més d'1,5 milions de vides i evitaria que 505.000 nens perderen les seves mares.

"Tots els països haurien d'adoptar mesures per satisfer les necessitats de planificació de la família de la seva població el més aviat possible, en qualsevol cas per a l'any 2015, i haurien de mirar de proporcionar l'accés universal a una gamma completa de mètodes segurs i fiables de planificació de la família i a serveis connexes de salut reproductiva que no estiguin legalment permesos. L'objectiu seria ajudar les parelles i els individus a assolir els seus objectius de procreació i donar-los totes les oportunitats d'exercir el seu dret a tenir fills per elecció".

Programa d'Acció de la CIPD, paràgraf 7.16.

A l'Estat Espanyol:

• La prestació de mètodes anticonceptius no està homologada al Sistema Nacional de Salut, fet que provoca una situació de greu desigualtat entre les diferents comunitats autònomes i fins i tot dins de les pròpies comunitats s'han detectat diferències en l'accés generalitzat i igualitari de les dones a l'anticoncepció.
• Es calcula que a Espanya hi ha unes 800.000 dones amb risc d'embaràs no desitjat, ja sigui perquè no utilitzen mètodes anticonceptius, o perquè empren mesures de baixa eficàcia (mètodes naturals, per exemple).
• El 23% dels joves espanyols d'entre 15 i 24 anys, manté conductes de risc.

8 DRET A L'ATENCIÓ I A LA PROTECCIÓ DE LA SALUT

"Des de la dècada dels vuitanta, s'han introduït a nombrosos països diferents reformes del sector sanitari que han repercutit en la disponibilitat i accessibilitat dels serveis de salut, entre els quals es troben els referents a la salut sexual i reproductiva. No obstant això, mecanismes de finançament com els sistemes d'assegurança prepagament o les prestacions condicionades pel nivell de recursos sovint no han aconseguit assegurar el nivell desitjat d'accés equitatiu per a les persones més desfavorides. Consegüentment, ha de posar-se especial atenció a assegurar que els grups desfavorits puguin accedir als serveis de prevenció i tractament i a les intervencions capaces de salvar vides, per exemple les cures obstètriques d'urgència.

Les deficiències en els serveis de salut reproductiva i de salut sexual són causes de gairebé una cinquena part de la càrrega mundial de morbiditat i mortalitat prematura, i d'una tercera part de malalties i defuncions de les dones en edat fèrtil.

Del total de 136 milions de naixements anuals només un 38, 9% no són ateses per professionals amb formació.

Hi ha 46 milions d'avortaments cada any i prop de 19 milions es realitzen en condicions de risc.

Dos de cada tres avortaments insegurs que es realitzen en el món els fan dones d'entre els 15 i 30 anys d'edat i el 14% els tenen dones que encara no arriben als 20 anys d'edat.

Els objectius en matèria d'atenció primària i de salut pública són:

(a) Augmentar l'accessibilitat, disponibilitat, acceptabilitat i assequibilitat dels serveis d'atenció de la salut per a totes les persones de conformitat amb els compromisos assumits a nivell nacional de proporcionar accés a l'atenció bàsica de salut a tota la població;

(b) Augmentar els anys de vida saludable i millorar la qualitat de la vida de tota la població i reduir les disparitats de l'esperança de vida entre els diversos països i dins de cada país.

Capítol VIII Salut, morbiditat i mortalitat, epígraf, pt. 8.3.,

Programa d'Acció de la CIPD.

Al menys 80 mil dones moren cada any i moltes més experimenten problemes físics o mentals de per vida com a resultat de l'avortament insegur. Les complicacions dels avortaments insegurs són una de les principals causes de mort materna, corresponent gairebé a un 13% de les 600 mil morts maternes estimades que es produeixen cada any.

A l'Estat Espanyol:

• L'avortament a Espanya està regulat per l'aprovació del la Llei Orgànica 9/1985 de Reforma de l'Article 417 bis del Codi Penal, que el despenalitza en els següents supòsits:
• Que sigui necessari per evitar un greu perill per a la vida o la salut o física o psíquica de l'embarassada,
• Que l'embaràs sigui conseqüència d'un fet constitutiu de delicte de violació i que es presumeixi que el fetus haurà de nàixer amb greus deformacions físiques o psíquiques.
• Mentre que en la majoria de les Comunitats Autònomes el 97% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) es realitzen en clíniques privades, pagant les pròpies dones, a Andalusia totes les intervencions que es realitzen les cobreix la Conselleria de Salut; a la Comunitat Valenciana, el servei valencià de salut cobreix el finançament del 43% de les IVE realitzades en adolescents; a Catalunya, la Generalitat subvenciona les entitats socials que gestionen el pagament de la intervenció.
• Segons dades del Ministeri de Sanitat, al 2003 es registraren a Espanya 77.125 avortaments, xifra que suposa que aquesta pràctica ha augmentat un 55% en els darrers cinc anys, sobretot entre menors de 20 anys.
• A més a més, s'ha detectat que el nombre d'interrupcions voluntàries de l'embaràs augmenta entre dones immigrants i que "no sempre s'han practicat sota les millors condicions possibles".

9 DRET A GAUDIR DEL PROGRÉS CIENTÍFIC

Mentre la VIH/SIDA és la causa principal de mortalitat a l'Àfrica, la disponibilitat de medicaments antiretrovirals sofreix obstacles relacionats amb la legislació internacional sobre la propietat intel.lectual protegida per acords comercials, el cost econòmic desorbitat dels medicaments i l'escassa inversió en investigació impedeixen que les poblacions afectades gaudeixin del seu dret a la salut pública.

El país del món amb un nombre més gran de dones infectades és Swazilàndia, on el 38,8% pateix la malaltia i on l'esperança de vida s'ha situat als 46,1 anys davant dels 67,1 de la mitjana mundial.

Les dones presenten una major vulnerabilitat davant el contagi de la VIH-SIDA, a causa de factors tant biològics com socials. Les probabilitats d'infecció d'una dona són 1,3 vegades més altes que les d'un home, fet que s'incrementa en les joves: les dones d'entre 15 i 24 anys d'edat tenen una possibilitat 2,5 veces superior que els seus homòlegs, els homes.

De les persones que corren un alt risc d'infecció, menys del 20% tenen accés a mesures preventives d'eficàcia. Es calcula que cada home africà compta només amb 3 o 4 preservatius masculins per tot l'any.

El tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA) s'ha revelat com el més eficaç per reduir la progressió i la mortalitat pel virus, així com la transmissió entre parelles heterosexuals. El TARGA redueix un 86% les possibilitats del progrés de la SIDA i de mort en comparació amb els individus que no es mediquen. Només el 15,4% dels 6,5 milions d'afectats de SIDA té accés a fàrmacs antiretrovirals

"...impedir i reduir la difusió de la infecció del VIH i minimitzar les seves conseqüències (...) assegurar que les persones infectades amb el VIH rebin atenció mèdica adequada i no siguin objecte de discriminació (...) intensificar les investigacions sobre mètodes de lluita contra la pandèmia del VIH i la SIDA i sobre un tractament eficaç de la malaltia". Pla d'Acció de la CIPD, El Caire, 1994, paràgraf 8.29.

A l'Estat Espanyol:

• Un 37,5% de les persones diagnosticades el 2004 desconeixia estar infectada, percentatge que s'eleva fins al 60% entre els infectats per relacions heterosexuals.
• Amb un 0,7% de població infectada, és el país amb una major incidència de la
• VIH/SIDA, estant entre els 50 primers països amb un índex més gran de desenvolupament humà. Hi ha unes 70.000 persones que han desenvolupat la SIDA des del 1981 i s'estima que entre 120.000 i 150.000 són portadores del virus. El 47,8% s'infectà per compartir material per a la injecció de drogues, el 27,9% per mantenir relacions heterosexuals sense preservatiu i el 15,5% per relacions homosexuals entre homes sense protecció. Es constatà un descens del 10,3% en la taxa d'infecció en homes i un ascens del 8% en les dones.
• La via de contagi per relació heterosexual de risc és la més freqüent entre les dones per la seva vulnerabilitat biològica i social: el 2004, el 52% de diagnòstics de SIDA en dones foren de transmissió heterosexual.
• La TARGA disminueix el risc de transmissió del VIH en relacions heterosexuals monògames, així com de la transmissió vertical (de mare a fill). Des de l'aplicació dels nous tractaments antiretrovirals, a finals del 1996, la incidència de la SIDA a l'Estat espanyol ha disminuït un 69%.

FONTS Organització Mundial de la Salut, Informe sobre la Salut en el Món 2005. Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), Informe sobre l'Estat de la Població Mundial 2004. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, Informe de Desenvolupament Humà 2005. Population Action Internacional, Informe "The Condoms Count". Informe sobre l'accés al Tractament de la SIDA, OMS i ONUSIDA 2005. Metges sense Fronteres Informe "Accés als ARV: Detalls de la Reducció de Preus per als PVD", Juliol 2005. Ministeri de Sanitat i Consum, Pla Nacional de la SIDA, Juliol 2005. Vigilància epidemiològica de la SIDA a Espanya, Registre Nacional de Casos de la SIDA, Informe Semestral 1, any 2005. Centre Nacional d'Epidemiologia, Institut Nacional Carles III.

10 DRET A LA LLIBERTAT DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ

En les Conferencies Internacionals de Nacions Unides sobre Població i Desenvolupament (El Caire 1994) i la IV Conferència Mundial sobre les Dones (Beijing 1995) es va consensuar línies d'acció que tendien a definir les polítiques governamentals democràtiques i respectuoses amb els drets humans. La seva utilitat i eficàcia depenen de múltiples factors com la voluntat política dels governs, l'articulació de l'Estat amb la societat civil, la disposició de resursos suficients, l'articulació amb els diversos actors involucrats, així com comptar amb una ciutadania sòlida i crítica que exerciti el control sobre la formulació, implantació i vetlli pel compliment de les polítiques i compromisos.

En aquestes conferències els governs de la comunitat internacional varen assumir els següents compromisos legislatius per a possibilitar la participació ciutadana en la presa de decisions relatives a la salut i els drets sexuals i reproductius:

• Assegurar la transparència, responsabilitat i bona administració a totes les institucions públiques, privades i internacionals, en els processos pressupostaris i en la prestació de serveis.
• Establir mecanismes per donar suport i involucrar la societat civil, particularment les persones implicades en organitzacions de dones i joves, en el disseny, execució, valoració i avaluació de programes i polítiques a tots els nivells.
• Establir sistemes de seguiment i avaluació dels serveis centrats en els usuaris per detectar, prevenir i controlar abusos per part dels proveïdors i, en definitiva, millorar la qualitat dels serveis.

Així mateix, els consensos i compromisos rubricats per la Plataforma d'Acció de Beijing (PAM) han estat una base fonamental a partir de la qual s'han aprovat lleis, implantat polítiques públiques i consolidat institucions destinades a eradicar la discriminació de gènere, promoure el reconeixement social del paper de les dones i garantir l'exercici dels Drets Humans.

La Plataforma d'Acció de Beijing és el document més complet produït en el marc d'una conferència de les Nacions Unides pel que fa als drets de les dones, perquè incorpora el que s'ha acordat en conferències i tractats anteriors, com per exemple la Declaració Universal dels Drets Humans, la CEDAW (Declaració sobre l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona) i la Declaració de Viena.

En aquest procés, la participació del moviment feminista i de dones en la construcció, implantació, seguiment i avaluació de la PAM ha estat significativa. A través de diferents mecanismes, les dones han contribuït de manera rellevant fent públiques les seves demandes i necessitats, denunciat violacions als seus Drets Humans, dissenyant lleis i polítiques públiques i fent propostes específiques de llenguatge que han quedat plasmades tant a la PAM com a les mesures adoptades pels governs per a la seva implantació.

El sector privat, per la seva part, té també un paper important en el camp de la salut sexual i reproductiva perquè atén habitualment les necessitats dels grups humans amb ingressos relativament alts. Les classes mitges i baixes depenen, bàsicament, dels serveis proveïts pel sector públic i les ONG. Mentre el sector públic emfatitza el binomi que comprèn el component maternoinfantil, l'atenció de la patologia (patologies del sistema reproductiu, infeccions, malalties de transmissió sexual) i, amb graus de cobertura variable, els serveis de planificació familiar, les ONG concentren els seus esforços en l'àmbit preventiu com la planificació familiar i en altres aspectes específics de la salut reproductiva i sexual, com ara la detecció precoç del càncer cervicouterí, i de promoció de la salut, dinamitzant processos que suposen un fort suport per a la informació, l'educació i la comunicació (IEC).

Són evidents els obstacles que troben les institucions de la societat civil per vincular-se amb el sector públic a causa de la pròpia debilitat institucional i a la carència de recursos financers que possibilitin desenvolupar una tasca sostinguda al llarg del temps.

A l'Estat Espanyol:

• En el marc d'aquesta participació de la societat civil, la Federació de Planificació Familiar de l'Estat i l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, com a organitzacions no governamental, tenen els següents objectius:
• Incidir en la formulació de polítiques públiques que garanteixin el ple exercici d'aquests drets sense discriminacions de cap classe.
• Sensibilitzar l'opinió pública i els mitjans de comunicació en la defensa i promoció d'aquests drets.
• Promoure i participar en la capacitació de recursos humans sobre totes aquestes temàtiques incorporant la perspectiva de gènere d'una forma transversal en tots els àmbits.
• Impulsar una manera interdisciplinària d'entendre la planificació familiar i la salut sexual, creant espais i canals de trobada, intercanvi i reflexió per debatre i aprofundir en el tema que ens ocupa.

11 DRET A NO SER SOTMESA A TORTURES NI MALTRACTAMENTS

Totes les persones tenen dret a ser protegides de la violència, l'explotació sexual i els abusos sexuals. No obstant això, segons s'estima a escala mundial, una de cada cinc dones serà víctima de violació o d'intent de violació al llarg de la seva vida. I una de cada tres haurà estat copejada, obligada a tenir relacions sexuals sota coacció o maltractada d'una altra manera, generalment per un membre de la seva família o per un conegut.

La violència per motius de gènere és segurament la violació dels Drets Humans més generalitzada i consentida socialment. El terme abasta la violència domèstica, les formes de maltractament sexual i psicològic i les pràctiques nocives, entre elles la mutilació o tall genital femení. També inclou la selecció prenatal en funció del sexe del fetus i l'infanticidi femení, manifestacions extremes del baix valor social assignat a les nenes. La violació sistemàtica, utilitzada cada cop més com a arma de guerra en els conflictes armats, ha impulsat l'aprovació d'importants acords internacionals per protegir les dones i castigar els que perpetrin aquests delictes.

Qualsevol d'aquestes formes de violència posen en perill la vida i la integritat de la dona i poden significar, a més a més, embarassos no desitjats, avortaments, contagi de malalties de transmissió sexual, inclosa la SIDA, així com problemes ginecològics i sexuals. Per aquest motiu, la violència de gènere constitueix un problema de salut que ha de ser abordat també des d'altres àmbits, concretament pels serveis de salut sexual i reproductiva.

COMPROMÍS D'ACCIÓ D'EL CAIRE

"Els països haurien d'adoptar mesures per eliminar la desigualtat entre homes i dones amb la major brevetat possible (...) eliminant la violència contra la dona". Pla d'Acció de la CIPD, El Caire, 1994, paràgraf 4.4.E.

El 1993, la Declaració de les Nacions Unides sobre l'Eliminació de la Violència contra la Dona, proporcionà la primera definició oficial de la violència per motius de gènere.

Article 1: ...Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada.

L'Article 2 de la Declaració estableix que la definició de la violència contra la dona abasta els següents actes, tot i que no es limita a ells: violència física, sexual i psicològica perpetrada a la família, dins de la comunitat o perpetrada o tolerada per l'Estat, onsevulla que ocorrin. A més a més, aquests actes abasten: els mals tractaments per part del marit; l'abús sexual, inclòs el de les nenes; la violència relacionada amb la dot; la violació, inclosa la violació per part del marit; la mutilació genital femenina i altres pràctiques tradicionals nocives per a la dona; els actes de violència perpetrats per altres membres de la família; la violència relacionada amb l'explotació; l'assetjament i la intimidació sexuals en el treball, en institucions d'educació i en altres llocs; el tràfic de dones ¡ la prostitució forçada.

• La violència domèstica és, amb molta diferència, la forma més comuna de violència per motius de gènere. Sobre la base de dades d'enquestes, en alguns països un 10% de les dones i en altres fins i tot un 69% estan subjectes a violència domèstica.
• A l'informe del 2005 del Departament de l'Estat dels Estats Units sobre el tràfic de persones s'estima que cada any entre 600.000 i 800.000 persones són objecte de tràfic per al treball forçat i, majoritàriament, per a l'explotació sexual comercial. Aquestes persones són en un 80% dones i nenes i fins a la meitat són menors d'edat.
• A Austràlia, Canadà, Estats Units, Israel i Sud-àfrica, entre un 40% i un 70% de les dones víctimes d'assassinat ho foren a mans dels seus companys.

COMPROMÍS D'ACCIÓ DE BEIJING

"La violència contra les dones viola, perjudica o anul.la l'exercici de les Drets Humans i de les llibertats fonamentals per part de les dones (...). Qualsevol aspecte perjudicial d'algunes pràctiques tradicionals o modernes que violen els drets de la dona s'hauria de prohibir i eliminar. Els governs haurien de prendre mesures d'urgència per combatre i eliminar tota forma de violència contra les dones en la vida pública o privada, ja sigui perpetrada o tolerada per l'Estat o persones particulars". Plataforma d'Acció de la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, Beijing, 1995, paràgraf 224.

• A països com Egipte, l'Índia, Etiòpia, Mèxic i Nicaragua, entre el 14% i el 32% de les dones denuncien haver patit abusos físics o sexuals durant l'embaràs. L'agressor sovint és la parella de la víctima.
• La violència durant l'embaràs incrementa el risc de part prematur, baix pes del nadó, anèmia, infeccions de transmissió sexual, infeccions urinàries, abús de substàncies i altres problemes de salut mental.
• Entre 100 i 140 milions de dones i nenes de tot el món han patit la mutilació genital i uns 2 milions corren el risc de patir-la cada any.
• El 80% de casos de mutilació genital suposen l'excisió del clítoris i dels llavis menors. Un 15% suposen la infibulació -ablació del clítoris, llavis majors i menors i sutura d'ambdós costats de la vulva-, que es practica a Djibouti, Somàlia i al nord del Sudan. A Somàlia la infibulació afecta el 80% de dones.
• Les dones joves i les adolescents són especialment vulnerables a la violència per motius de gènere. A tot el món, gairebé el 50% de tots els atacs sexuals són perpetrats contra nenes de 15 anys o fins i tot més joves, i totes declaren que la primera experiència sexual fou amb coacció.

A l'Estat Espanyol:

• Entre els anys 2002 i 2005 han mort gairebé 200 dones de tot l'Estat a mans de les seves parelles o exparelles. El 2004, el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació de la Dona alertà Espanya de la persistència del problema de la violència contra les dones.
• Els delictes contra la llibertat sexual de menors creixeren gairebé un 10% entre el 2002 i el 2004, passant de 3.500 a més de 3.800 casos. Els abusos afecten encara més a les nenes -dels 3.800 casos documentats, més de 3.000 les víctimes són dones- i hi ha una major incidència en la franja dels 6 als 12 anys. Un terç de les agressions sexuals infantils les cometen menors de 18 anys.
• El 23 de juny del 2005, el Congrés dels Diputats aprovà una proposició de llei per perseguir extraterritorialment la mutilació genital i castigar l'ablació en el cas que es practiqui a dones estrangeres residents a Espanya durant un viatge al seu país d'origen. La llei, concebuda per afrontar els creixents casos de mutilació a noies i dones estrangeres residents a Espanya, suposarà afegir un apartat als delictes comesos per espanyols i estrangers fora del territori espanyol sobre els quals la justícia espanyola es declara competent. L'article 149 del Codi Penal tipifica la mutilació genital com delicte de lesions, punible amb penes de fins a 12 anys de presó. França i el Regne Unit ja persegueixen extraterritorialment la mutilació genital.
• Catalunya és la comunitat autònoma de l'Estat espanyol amb més risc de mutilacions genitals femenines per l'elevat nombre d'immigrants, unes 4.200 procedents de països subsaharians on es practica l'ablació. Durant el 2003, la Fiscalia de Girona tramità 23 procediments cautelars per a la protecció de noies de famílies procedents de països com Malí, Senegal, Gàmbia o Mauritània amb risc de patir l'ablació en viatges als seus països d'origen. El procediment té per objectiu informar els pares de les conseqüències negatives d'aquesta pràctica i del seu càstig penal en territori espanyol. En casos de risc imminent, es pot arribar a prohibir la sortida de la família de territori nacional, retirar el passaport a la menor i imposar un reconeixement forense cada 6 mesos per certificar que l'ablació no s'ha consumat.

12 DRET A LA LLIBERTAT DE PENSAMENT

En tot allò relacionat amb la seva vida sexual i reproductiva, tota persona té dret a pensar i obrar lliurement. La llibertat de pensament sobre salut sexual i reproductiva no ha de veure's limitada per les idees de tipus religiós. Filosòfic o cultural.