MANIFEST DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS
El moviment feminista, des dels seus inicis, ha mantingut una sèrie de reivindicacions per millorar la situació de la dona a la nostra societat que han tingut molt èxit en alguns casos i no tant en d’altres. Una d’aquestes reivindicacions sempre ha estat, és i serà el dret de la dona a decidir sobre el propi cos però sembla que aquest és un dret incòmode pels partits polítics pel qual no estan disposats a lluitar.
La situació actual a Catalunya és un bon moment per reprendre aquesta qüestió que ens queda pendent. Amb les properes eleccions i la nova conformació del Parlament Català s’ha d’aconseguir la implicació real de la classe política per assolir els canvis demanats i promesos des de l’inici de la democràcia i que, prop de trenta anys després, encara hem de continuar reivindicant.
Les dones no podrem conciliar els diferents aspectes de la nostra vida, aconseguir la igualtat a nivell laboral o accedir a càrrecs de responsabilitat si abans no tenim garantit el dret a decidir sobre el propi cos. L’actualitat ens demostra que aquesta mancança només fomenta la creixent desigualtat entre dones i ens nega la possibilitat d’autonomia.
Per tant, des de la societat civil organitzada i no organitzada exigim als i les representants polítics/ques que assumeixin la responsabilitat d’aconseguir que aquest dret sigui una realitat per a totes les dones. I per això volem:
- que l’avortament sigui lliure, gratuït i no s’estableixi com a moneda de canvi en cap procés de negociació política.
- que la interrupció lliure de l’embaràs s’inclogui en la Xarxa de Sanitat Pública sense cap cost econòmic per a les dones afectades com ja ho fan en altres comunitats autònomes del nostre Estat (Andalusia i València).
- que es canviï l’actual llei que coacciona i delimita la possibilitat de l’avortament a tres supòsits. No volem un quart supòsit com s’està plantejant des d’alguns sectors polítics, volem la despenalització total de l’avortament.
- que la pastilla postcoital es pugui facilitar en tots els centres sanitaris públics sense cap tipus d’obstaculització (a pesar de la famosa llei d’objecció de consciència)
- que els partits polítics es comprometin a tractar aquest tema en els seus programes electorals i en la seva acció de govern com a millora de la salut de les dones. I, sobretot, que compleixin les seves promeses electorals que fa tants anys estem esperant.