Des de l’APFCIB i Creación Positiva us escrivim aquest missatge amb 2 objectius fonamentals: en primer lloc respondre al mandat de rendició de comptes i transparència com un dels eixos vertebradors de les nostres entitats i, en segon lloc, per compartir la nostra preocupació i iniciar la generació d’aliances davant l’amenaça creixent dels moviments antielecció i fonamentalistes que vivim en primera persona.

El passat 22 de març de 2017, les nostres entitats vam organitzar conjuntament amb UNFPA un acte que va tenir lloc  a la secció oficial de la Condició Social i Jurídica de la Dona de Nacions Unides (CSW61) i on vam va comptar amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i el Womens Major Group. L’èxit de participació i assistència en va ser el més destacable, entre la qual es va comptar amb la presència del Govern de Catalunya i del Govern de l’estat Espanyol. Per la nostra banda, el missatge que vam voler transmetre va ser clar i contundent: sense els Drets Sexuals i Reproductius, sense els drets humans de les dones i sense el  feminisme no es podrà  complir amb la nova Agenda 2030.

Podeu veure tot el seguiment i informació de la nostra participació a la CSW61 en el blog que s’ha convertit en un instrument de rendició de comptes  https://agenda2030feminista.wordpress.com/

CONCLUSIONS CLAUS CSW61

Creiem que la presència dels moviments feministes és clau a espais com la CSW perquè els desafiaments pels drets de les dones són constants. Les conclusions d’aquesta 61a Comissió de les Nacions Unides sobre la Condició Jurídica i Social de la Dones han estat decepcionants malgrat que, en alguns espais, han promogut que s’adoptin compromisos significatius per garantir els drets de les dones i el seu apoderament econòmic.

AVENÇOS:

- la Comissió va establir un pla perquè els governs redueixin i redistribueixin el treball de cura no remunerat mitjançant serveis públics, protecció laboral i social i serveis de cura infantil i altres serveis assequibles . La Comissió va instar també als governs a mesurar el valor de la cura no remunerat i el treball domèstic a través d’enquestes sobre l’ús del temps, el que ajudarà a mesurar el progrés cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

- la Comissió va instar els governs a posar fi a la violència i l’assetjament contra les dones en el món del treball, centrant-se específicament en l’enfortiment i aplicació de les lleis i polítiques i en el desenvolupament de mesures per promoure el retorn de les víctimes i supervivents de la violència al mercat laboral.

- va reconèixer que la salut i els drets sexuals i reproductius són essencials per als drets econòmics, la independència i l’apoderament de les dones. Aquest va ser un dels espais de negociació més dur entre les delegacions dels països.

Tot i aquests discrets avenços, les activistes pels drets de les dones continuen expressant el seu disgust i decepció davant els resultats finals.

RETROCESSOS I AMENACES:

-          els governs dels Estats no han mostrat compromís per actuar sobre els reptes actuals i futurs que sorgeixen d’un desequilibrat i perillós sistema econòmic mundial. Aquest fet es molt rellevant, perquè pots ser un indicador del que pugui passar amb l’agenda 2030 sino s’aconsegueix que els ODS vertebrin les polítiques​ dels països de forma real.

-          han recalcat que disminueixen els recursos per invertir en els serveis públics i la protecció social necessària per als drets econòmics de les dones.

-          les creixents formes d’autoritarisme, fonamentalistes, i l’odi que s’expressa en les restriccions de l’autonomia corporal, atacs als moviments pro-drets  i a la la sexualitat de les dones i dels col·lectius LGTBI.

-          hi ha fortes resistències per part dels estats membres de l’ONU a la inclusió d’aspectes i drets interdependents al dret al treball.

Les nostres organitzacions considerem transcendental assegurar que les conclusions de la CSW61 incloguin les obligacions bàsiques dels governs de protegir el dret a la salut, particularment en l’àmbit laboral com l’accés universal a serveis i medicines de salut pública de qualitat, independentment de l’estatus migratori o de residència. Així com, és fonamental establir amb claredat la relació entre els drets i autonomia sexuals i reproductives de les dones i les nenes amb els seus drets econòmics, la seva independència i el seu apoderament.

“El cos i la integritat de les persones estan sent atacats i els governs han de ser prou valents com per assenyalar aquestes realitats i lluitar per canviar-les”, va dir Eugènia López-Uribe d’Equidad, Mèxic. “Ja sigui per raça, ètnia, casta, classe, discapacitat, edat, estat de VIH, orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o característiques sexuals, el silenci dels governs sobre aquests temes no pot continuar”.

En un moment en què els drets humans de les dones són objecte d’atacs mundials, els espais internacionals es fan cada vegada més importants en presencia i força.  I la vinculació dels espais globals amb els locals és imprescindible. Aquest fet precisament ens fa valorar la importància de que el moviment feminista i de dones torni a recuperar aquest espais. L’amenaça de les ideologies ultraconservadores i patriarcals ha estat un fenomen clau en aquesta CSW61, igual que ho està sent en altres espais multilaterals i d’acció local.

Aquest intimidació, que les organitzacions feministes van viure durant tota la CSW61, on es va fer un esforç sense precedents per marginar la seva veu i expulsar-les de les negociacions, les nostres entitats la vam viure, i seguim vivint, en primera persona com un atac frontal a qualsevol lluita relacionada amb la garantia dels drets de les dones ​ (amb una constant presencia del discursos contra el que ells anomenen  ” ideologia de gènere”) ​i dels Drets Sexuals i Reproductius.

Per la nostra banda, nosaltres vam viure la presència massiva dels grups ultres al nostre acte dins de NNUU,  amb un intent clar d’intimidació gravant l’acte i  fotografiant-nos, amb el torn de  preguntes molt organitzat prèviament, i posterior assetjament als espais amb preguntes i ocupació de l’espai on nosaltres estàvem. Com a nota molt positiva volem agrair la sororitat feminista de les companyes presents a l’acte.

Us passem alguns enllaços sobre aquest informació que forma part del assetjament dels grups que defensem els drets humans i en concret els drets de les dones. El primer es precisament sobre el nostre acte i ha estat replicat per nombrosos blogs i Facce

https://c-fam.org/friday_fax/un-secretariat-unfpa-show-hand-abortion-rights-feminist-conclave/

http://www.astra.org.pl/pdf/activities/CSO_stmt_protest_March23.pdf

Així doncs, com us exposàvem a l’inici d’aquet missatge, pensem que és moment de repensar les nostres estratègies i generar aliances fent prioritària la lluita per garantir els drets humans de les dones i el drets sexuals i reproductius en un moment crític com el que estem vivint. I considerem que aquesta aliança sigui pensada en sentit local i global. ​

Per qualsevol altra informació restem a la vostra disposició i esperem podem reprendre el camí conjuntament.